Bosc mediterrani
Es troba en les regions de clima mediterrani amb estius molt calorosos i hiverns temperats. És típic de tota la franja que envolta al Mediterrani i d’alguns llocs de Califòrnia i Àfrica del Sud. En
La devesa és un ecosistema únic, típic d’extenses zones de la península Ibèrica, en el qual l’acció humana ha modificat el bosc mediterrani arribant a un equilibri ideal per a l’explotació de recursos: fusta, ramaderia, etc. A més és un magnífic lloc de repòs i alimentació de les aus migratòries.
Animació sobre la gota freda (clima mediterrani)
Gota fría en la provincia de Valencia
Garriga
La garriga designa una formació vegetal característica de les regions mediterrànies. És una formació vegetal baixa, més o menys difícil de penetrar, constituïda principalment d’arbusts resistents a la sequera. Aquesta formació és el resultat de la degradació del bosc de roures i alzines, provocada por cabres i ovelles, l’acció antropòtrica i el foc, actuant des de fa més de 5.000 anys.
b) Temperats freds
Bosc temperat de fulla caduca
S’estén al sud de la taigà en l’hemisferi nord, en àmplies extensions d’Amèrica i Euràsia. En l’hemisferi Sud només està representat en estretes franges del Sud d’Amèrica, Nova Zelanda i Austràlia. També es troba en les zones baixes de les regions muntanyenques de latituds càlides. Les espècies d’arbres que formen el bosc són molt nombroses. Fajos i roures, al costat de castanyers, avellaners, aurons, oms, etc. són els més freqüents en la península Ibèrica amb un sotabosc format per rosers, esbarzers, brucs, etc.La fauna és rica i variada. Molts insectes i altres animals viuen en el sòl i alimenten a un gran nombre d’aus. També els amfibis, rèptils i mamífers són molt abundants.
La taigà és el bosc que es desenvolupa al Sud de la tundra. Ocupa una franja de més de 1500 km d’amplària al llarg de tot l’hemisferi Nord, a través d’Amèrica del Nord, Europa i Àsia. L’ecosistema de la taigà està condicionat per dos factors: les baixes temperatures durant la major part de l’any i l’escassesa d’aigua. La vegetació dominant en la taigà és el bosc de coníferes. En les zones de clima més dur el bosc és molt uniforme i pot estar format exclusivament per una sola classe d’arbre. Les fulles en forma d’agulla de les coníferes els permeten suportar bé les gelades i perdre poca aigua. En les zones de clima més suau el bosc és mixt de coníferes i arbres de fulla caduca (pollancres, àlbers, bedolls, salzes, etc.)
Els animals que viuen en la taigà han d’estar adaptats a les dures condicions hivernals. Alguns són espècies migratòries i uns altres resisteixen el fred tancant-se en els seus caus en un estat d’hibernació que els permet passar aquests mesos tancats, amb molt poca despesa d’energia.
Mapa de la pluviositat peninsular
