Bosc equatorial
Cap altre ecosistema terrestre alberga una quantitat de biomassa tan elevada com la selva tropical. Tant la densitat de matèria viva com la diversitat d’espècies són màximes en comparació amb la resta dels biomes terrestres.
Si ens allunyem d'aquests límits, la pluviometríi es redueix ràpidament donant lloc a l'aparició de sabanes, que encara que en principi inclouen un estrat arbori obert, van fent-se cada vegada més pobres en plantes llenyoses a mesura que ens apartem de l'equador. En les sabanes, l'estrat herbaci d'aquest bioma està format per gramínies que arriben a tenir més d'un metre d'alçada. En Àfrica, l'abundància de les herbàcies durant l'estació humida permet la multiplicació dels ungulats de gran grandària: zebres, búfals, antílopes, gaseles i altres herbívors. La biomassa dels mamífers arriba a valors inigualables: en cap regió del món apareix espontàniament tal concentració de grans mamífers.
Animació sobre els huracans en les latituds tropicals
Desert
Els deserts, l’extensió màxima dels quals s’'estableix al nivell dels tròpics, succeeixen a la sabana sense transició neta. Vénen caracteritzats per les mínimes precipitacions que reben, inferiors als 200 mil·límetres/any, i per l’elevat grau d’aridesa, tant més gran quant menors i més irregulars són les pluges: en les zones hiperàrides de la biosfera arriba a haver més de dotze mesos seguits sense aigua. La coberta vegetal és escassíssima i està constituïda per plantes vivaces llenyoses i xeròfiles o per anuals de període vegetatiu molt curt. Les parts subterrànies d’aquests vegetals estan molt desenvolupades com adaptació a l’extrema sequera i a la poca variació de temperatura. La biomassa és, per tant, molt petita i pobra la diversitat d’espècies
